Tot sovint els nostre seguidors, rabiosos amants del jazz, curiosos, valents a la recerca de noves músiques... (de 'tot hi ha) ens demanen amb quins criteris programam el festival de jazz, doncs bé, la cosa no té secrets: cercam la varietat, músics disponibles, espais practicables, dades ajustades. Però també un altre criteri, el del soci, el de l'amant del jazz que ens diu: "Per què no duís...?" I així ho feim. Una oferta que vol rompre públics, tastar coses noves, sorprendre, gaudir en el desconcert inicial.

En el moment d'escriure la primavera no vol acabar de comparèixer, amb sol o sense, tindrem entre nosaltres el saxofonista Fredik Carlquist, jazz europeu i potent, tindrem a Martirio, una dona. respectada en un món de tradicions hispàniques; sentirem un Trio de Guitarres, dels nostres, menorquins amb alè universal; i rebrem la joventut creativa, el nord-americà James Carter, amb orgue Hammond al costat; escoltarem música gypsy, Elios & Boulou Ferré, francesos, guitarres manouche, música Django, ja dins el mes d'agost, amb el planeta ja calent i el cor animós. I molt més, al picnic de Cala en Blanes.

I la trobada de Bandes Dixieland, com antany diverses bandes de música dixie, el jazz més festiu, serà present a bars, places i carrers de l'illa, i tots junts al centre, as Mercadal, a rompre!

Hi havia un darrer criteri en la programació, que tot açò tengui la resposta que esperam, i que sigui possible, entre esforços, suors i corregudes (caaalma...!) que arribem al Xè Festival de Jazz de Menorca, tot són ganes: serà un èxit. Si vosaltres, amics, així ho voleu. I amigues.

Ja d'ara, hem d'agrair a les institucions públiques el suport que un any més, i enguany amb afegitons, ens donen. I als més coratjosos patrocinadors privats, que, com cerveses Mahou, veuen en nosaltres un treball de qualitat, que pretén prestigiar la música en viu, la que mai no morirà.

Ens trobarem a l'entrada! ...i ens saludarem.