Ignasi Terraza Trío
- Divendres, 1 de desembre de 2006, a les 22.00 h
- Teatre del Casino Nou de Ciutadella
- Venda anticipada d’entrades: Ciutadella, Llibreria Punt i Apart i Òptica Ciutadella; Ferreries, Bar Feimar; Alaior, Òptica Alaior; Maó, Llibreria Fundació
- Preu: 17 euros / Carnet jove: 14 euros / Socis: 12 euros
- Col·laboren: Ajuntament de Ciutadella, regidoria de Cultura / Fundació Sa Nostra / Consell de Menorca, Departament de Cultura i Educació
Nascut a Barcelona el 1962, l’Ignasi no es va interessar per la música fins que es va quedar cec poc abans de fer els deu anys, però aviat es va sentir especialment atret pel jazz. Un grapat de discos que no estaven gens malament i un piano de la família van fer la resta. El 1980 va actuar per primera vegada en públic, i la seva presència es va fer habitual en el circuit local quan va prendre la decisió de dedicar-se completament al jazz, després d’haver-se llicenciat en informàtica i d’haver combinat durant una temporada la música i la professió de programador.
Des d’aleshores ha participat en diversos grups de totes les formacions possibles, bé com a membre bé com a líder, sempre amb el segell distintiu del swing. El seu coneixement del llenguatge jazzístic i el seu sentit del ritme i de l’harmonia el van convertir cada cop més en un acompanyant o partenaire molt sol·licitat d’una àmplia varietat de figures locals i internacionals, com els cantants Charmin Michelle, Randy Greer, Michelle McCain, Lavelle i Stacey Kent, i músics com Frank Wess, Jesse Davis, Gene “Mighty Flea” Conners, Teddy Edwards, Ralph Lalama i Brad Lealy, entre d’altres. Les seves formacions de trio habituals o d’ocasió han comptat amb baixistes com Pierre Boussaguet, Mario Rossy, Javier Colina, Jules Bekôkô i Horacio Fumero, i amb Gregory Hutchinson, Walter Perkins, Bobby Durham, Peer Wyboris, Jo Krause i Julian Vaughn, a la bateria, entre d’altres.
Són especialment destacables dues de les associacions musicals de la seva carrera. La primera –durant dos períodes diferents (1985-1988 i 1996-2000)– va ser amb el vibrafonista i batería Oriol Bordas, amb el qual va tocar en formacions de trio i quartet amb els noms de Hot-Swing i Four Kats, així com en una orquestra, la Barcelona Jazz Orchestra. Tots dos van arribar a posar en marxa com a socis un segell de jazz local i una promotora anomenats Swingfònic, que van tancar quan l’Oriol va plegar l’any 2000. La segona associació va ser amb el guitarrista nord-americà David Mitchell (1990-1993), amb el qual va liderar el Mitchell-Terraza Quartet, que va guanyar el premi al millor grup novell en el Festival Internacional de Getxo de 1991.
Des del 2001, Ignasi Terraza toca habitualment a la seva ciutat natal bé en solitari, bé amb el seu trio o amb d’altres formacions, i també actua en gires per Espanya, Portugal, França i Suïssa. El 2003 va gravar dos discos i va començar a ensenyar piano de jazz al Conservatori Superior de Música de Barcelona.
Pàgina web: Ignasi Terraza
Eliane Elias
- Divendres, 13 d’octubre de 2006, a les 22.00 h
- Teatre Principal de Maó
Natural de Säo Paulo (Brasil), nascuda el 1960, Eliane Elías, és una pianista versàtil, a més de compositora i cantant, capaç d’enfrontar-se tant al jazz més ortodox, com a la música clàssica o a la música popular sud-americana. Però sobretot és una pianista de jazz en el més estricte sentit de la paraula, amb una gran facilitat improvisadora i una exquisida tècnica, plenes d’un enorme contingut emocional i líric que brilla de forma extraordinària quan incorpora al seu repertori temes brasilers –ja amb disset anys acompanyava Toquinho i Vinicius de Moräes-, peces de Jobim, Iván Lins o Milton Nascimiento, sinuoses línias cromàtiques per les quals es mou amb intel·ligència i mestria. Els seus discs, “Plays Jobim”, “Paulistana”, “Fantasía” o “Sings Jobim” per al segell Blue Note, en són exemples il·lustratius.
A més de la seva faceta com a professora de piano al Lincoln Center de Nova York, entre els seus darrers treballs discogràfics i col·laboracions, destaquen: enregistraments amb Toots Thielemans a “Brazil Project” o amb Joe Henderson a “Double Rainbow”. Un magnífic disc, “Solos & Duets”, compartit amb Herbie Hancock. La seva presència a la pel·lícula i disc sobre el latin jazz, “Calle 54”, de Fernando Trueba i el recent “Everything i Love”, un brillant recorregut musical de tretze balades, en el qual torna a reunir dues seccions rítmiques excepcionals: Marc Johnson i Jack DeJohnette, Christian McBride i Carl Allen, amb composicions pròpies i de clàssics com Porter, Berlin o Gershwin.
